Walter Chen, a través de les seves peces construïdes amb un gran respecte pel més petit detall, ens nega absolutament la possibilitat de no sentir res davant el seu treball. La seva exquisita pulcritud en buscar la perfecció i el seu rigorós treball ens ofereix una quietud i un equilibri de formes que provoca una misteriosa emoció de pau: A cada forma, a cada plec, a cada color triat, a cada sol.lució tècnica s’hi reflexa la saviesa ancestral de la cultura oriental i la seva gran espiritualitat.
En Walter sembla jugar amb les formes. De fet, les seves peces traspuen una espècie d’innocència, una puresa gairabé infantil. Aparentment i per a un ull profà, poden semblar simples, massa senzilles, però aquí rau precisament la part més difícil del seu treball: arribar a través de tècniques d’un perfeccionisme i una tenacitat exasperant per a una paciència occidental, a un resultat sobri, auster, sense cap element superfluu que faci nosa a l’estètica i al concepte.
L’emoció de la perfecció, l’exquitesa del procés, la sospesada decisió i la científica actitud de recerca per construïr cada objecte, dóna a les peces de’n Walter una sofisticada subtilesa poètica. La mateixa que destil.len els noms que dóna als seus treballs.
Aquest artista i joier crea formes aparentment fràgils, però en el fons molt valentes. Unes formes a través de les quals el seu intimisme i simbolisme ens alliçonen sobre la nuesa de l’ànima que predica el budisme. Això últim ho explica molt bé ell mateix en el text de presentació del seu treball del bambú:
”El bambú té un gran paper dins de l’art i el simbolisme de la cultura oriental. El seu cor buit simbolitza la modèstia; el seu etern verd la seva primesa, l’eterna joventut i la força indomable de l’esperit. Els nusos del bambú són com escalons en l’ascensió al coneixement superior, a la llum… El bambú tenia un valor peculiar: I.lustraba perfectament l’orígen misteriós i maravellós dels fenòmens naturals, perquè estava contingut per l’entorn, en el seu estat virtual, en el seu plançó. Per fora es formaven els seus entrenusos quan la sàbia es convertia en fusta, mentre que per dins, les seves canyes continuaven buides -com en el cos d’un asceta alliberat de lligams- i per on el seus respirs anímics es comunicaven. Conciliava totes les coses oposades: La lleugeresa i el vigor; la flexibilitat i la força. (Walter Chen) ”
Tant el seu detallisme i minuciositat com el respecte i amor que té pel treball, són una lliçó a la superficialitat i poca professionalitat de la qual molt sovint patim a occident. Així doncs, aprenguem observant humilment les seves peces impregnades d’un coneixement que té a les seves espatlles milers d’anys d’experimentació acumulada; gràcies a una infinitat de sàbies i venerables mans artesanes que han engruixit i ennoblit la seva cultura.
